Habitació 226

A l'ascensor es van tornar a besar.

Es va tancar la porta de l'habitació 226, van deixar tots els trastos que portàvem aquí i allà. Les mirades eren fulminants, desesperats, es desfeien per beure de la font dels seus llavis, per tocar, abraçar i acariciar, la roba queia aquí i allà sense cap mirament, a ell li agradava aquella pell de seda, els pits d'ella anhelaven el contacte amb el cos d'ell amb deliri, un sorpir en ell va resonar al tocar aquella vagina  tan sucosa i ahora treia fum, famolenca de tenir-lo profundament inventant la polvora, les mans no paràvem de moure's, no donava temps a saber on paraven, tot aquell temps esperant aquells moments, que semblava que un tsunami estava a punt de sobrepassar-los, entre les parets d'aquella habitació es respirava sexe del més anhelat pels deus, la calor desafiava la gravetat de l'existència en el seus cossos, era aquells moments en que els hi hagués donat igual morir, la penetració els va fer perdre tota consciència de la realitat, la respiració exaltada de no poder més de plaer, acabaren un primer pas al coneixement l'un de l'altre, mai abans havien sentit tant intensament, la divina providència havia fet aquella troballa, la sort que encaixesin tan be, les ganes d'amor que posesin l'ànima amb com ho feien. La suor banyava aquells dos éssers, fosos entre sospirs i paraules a cau d'orella, amb una força descomunal anaven trencant-se com les onades a les roques, ara venen, ara se'n van, ara venen, ara se'n van... un sense fi, com el mar en tempesta, esquitxant-los amb les seves gotes refrescants, la pell en estat d'alerta per no poder aguantar el rozament amb l'altre, la vagina es contreia com si no vulgues que no marxés d'allà mai mes, intentant empassar-s'ho senser. La culminació de tots dos alhora, allò era pura vida... seguien soldats l'un amb l'altre no importava qui o quan començava altre vegada a esclatar la passió, perque sempre hi era, estàvem enganxats, aquells dos havíen nascut per estar l'un dintre de l'altre sense premisses, ni pauses. El desig era sobrenatural...